'Fins aquí hem arribat!': Article de Baldiri Ros, President de l'Institut Agrari Català de Sant Isidre i vicepresident d'AEBALL
El Noticiero Empresarial
691
14/03/2025
Article d'opinió publicat avui a La Vanguardia per Baldiri Ros, President de l'Institut Agrari Català de Sant Isidre, vicepresident d'AEBALL i vicepresident de Foment del Treball. Consultar AQUÍ:
Aquest text neix d'un exercici de sinceritat. Quan els discursos van d'una banda i els fets per un altra, només hi ha dues possibilitats: o bé existeix una incapacitat (fins i tot incompetència) a l'hora de poder controlar el curs dels esdeveniments o bé hi ha una estratègia deliberada d'engany a través de les paraules.
En aquesta situació és en la qual ens trobem els empresaris agroalimentaris del Baix Llobregat, però també la resta de les empreses i ens locals que operen en el territori. Després de molts mesos de negociacions formals, informals i amb silencis prolongats i peticions de “confiança” que només buscaven comprar temps, tenim damunt de la taula l'aplicació de dos instruments que en realitat són un: l'extensió de la zona ZEPA i la posada en marxa de la Agència de la Natura. Veritablement són dues cares de la mateixa moneda. És una fórmula ideològica de fer com que es preocupen per la deterioració de l'espai natural entorn del delta del Llobregat amb unes eines del segle passat, sense la menor intenció d'incorporar les novetats que el progrés científic genera, amb una total absència de dades contrastables i mesurables que permetin la discussió d'alternatives raonables i que el seu únic i principal objectiu és crear noves estructures de poder sense control parlamentari amb les quals condicionar l'activitat empresarial.
Els empresaris agroalimentaris som els primers que veiem la deterioració del medi natural cada dia, producte de l'abandó històric de les administracions competents. On està el Govern quan els camps s'inunden perquè mai és bon moment per a fer les infraestructures hidrològiques necessàries? Com pretenen aconseguir la “autonomia estratègica” i la “reindustralització” quan estan disposats a desmantellar tot un sector que no podrà ni tan sols instal·lar un hivernacle o soterrar una línia de fibra òptica per a monitorar els indicadors de nutrients o hídrics, i ferir de gravetat a uns altres com l'urbanisme, les infraestructures o la indústria amb la condició de convertir el territori en una espècie de jardí, el qual ja veurem quan i com es gestiona?
Com a solució volen transitar pel camí que menys molesta als grups més ideologitzats i radicals per a solucionar les exigències de la Comissió Europea per la falta de mesures compensatòries establertes en la primera ampliació de l'aeroport en el 2002. Això va succeir en el 2021 i, quatre anys després, la situació ha empitjorat. Però durant tot aquest temps, l'Institut Agrícola no sols ha estat disposat a dialogar sinó que, abans de res, ha posat damunt de la taula solucions concretes recolzades en l'evidència científica, buscant l'equilibri entre el desenvolupament econòmic i la protecció del medi ambient. Però les respostes per part tant del Govern anterior com de l'actual han oscil·lat entre el silenci i la indiferència, quan no el desdeny o directament l'hostilitat, imposant un pla de gestió amb les mateixes eines per a les zones humides i per a les dues actualment agrícoles. La mateixa medicina per a dues malalties i dos pacients completament distints.
Si una barbaritat tècnica com aquesta no provoca una reacció clara dels actors involucrats és el millor símbol de la mediocritat i la falta de rigor. Per tant, fins aquí hem arribat! El nostre deure com Institut Agrícola és cuidar de la nostra indústria i defensar els seus drets que estan sent violentats. En aquest sentit, ens veiem en l'obligació d'interposar un recurs contenciós administratiu a l'ampliació d'una ZEPA que va realitzar (mal) l'anterior Govern i que l'actual no ha esmenat, que porti a replantejar tota l'estratègia i es pugui implantar un model de gestió del medi natural eficaç, amb seguretat jurídica i concorde als estàndards exigits per la Comissió Europea. Aquests 175 anys d'història ens han ensenyat a ser prudents i, alhora, valentes a l'hora de defensar el que creem.
No volem un estancament secular per culpa d'organismes que suposen tones de burocràcia que espanten la inversió, impedeixen una gestió amb criteri econòmic i aboquen al medi natural a l'abandó perquè l'Administració que imposa les regles no és capaç de fer una gestió ordenada, total i eficient a mitjà i llarg termini. Reitero, fins aquí hem arribat!
[ + Info ]
Telèfon
E-mail
